ALCALÀ DE LA JOVADA

És la capital del municipi de la Vall d´Alcalà, amb poc més de 100 habitants. El poble està envoltat de bancals d´arbres fruiters, sobretot cirerers, i també oliveres i ametlers. A l´altra banda de la carretera està el càmping, i un tancat cinegètic amb alguns exemplars de cèrvol.

BENIAIA

És el segon nucli de població de la Vall d´Alcalà, apegat a la serra de Cantacuc. Com tots els pobles que envolten aquesta serra, és molt menut, només una plaça central i un carrer a cada costat.

DESPOBLAT MORISC DE L´ATZUVIETA

És el més extens dels que romanen a la Vall d´Alcalà, així com el més pròxim al poble. Ací es combina la història amb la natura, puix el seu entorn no pot ser més atractiu, amb el riu a la vora i bons carrascars, un reducte de la vegetació autòctona valenciana.

PONT SOBRE EL RIU GIRONA

Hi han dos ponts per a accedir a l´Atzuvieta: el nou, i al costat, el morisc, a la foto.

PENYA FORADADA

Entre els termes de la Vall d´Alcalà i la Vall de Gallinera s´alça aquesta penya, amb molt més desnivell cap a la segona, puix la seua altitud és de poc més de 700, i Alcalà de la Jovada està a uns 630.

PLAÇA D´ALCALÀ DE LA JOVADA

Al centre del poble hi ha la plaça, on l´actual Ajuntament fou al segle XIII el palau del cabdill morisc Al-Azraq. La font té una figura d´aquest personatge històric, protagonista d´alçaments i revoltes dels sarraïns després d´haver-se reconquistat aquests territoris.

BARRANC DE ROGES

Aquest barranc porta de vegades un corrent d´aigua que passa per terrenys de taperal. És un dels que originen el barranc de l´Encantada.

DESPOBLAT MORISC DELS BENIALÍS

Des de Beniaia, camí d´Alcalà de la Jovada, no cal apartar-nos del camí per a veure aquest despoblat, de reduïdes dimensions. Està totalment en ruïnes, i l´interior està farcit de malesa.

Molt a prop figuren el de Benixacos i el del Rafalet.

LLAVADOR DE BENIAIA

A uns 200 metres del llogaret de Beniaia està la font, amb dos dolls, i el llavador. Des d´ací podem acostar-nos al despoblat morisc de la Criola, i d´allí, al frondós racó del Condoig.

REPOBLACIÓ FORESTAL

Els barrancs del terme de la Vall d´Alcalà que baixen cap a Malafí encara conserven restes de pinars de repoblació que miraculosament han escapat del foc. Tot i això, ara s´estan efectuant tal.les abusives que deixen el pinar molt aclarit, i el sòl desprotegit front a les pluges torrencials.

FONT DE PAET

Està un poc amagada entre barrancs, hi ha que caminar un bon tros per a arribar-hi, doncs la pista està un poc roïna per a entrar amb cotxe. El barranc de Paet és un dels tributaris del de Malafí.

ELS MASOS DE CAPAIMONA

A l´igual que la Font de Paet, també pertanyen al terme de Tollos, però entren dins d´un camí senyalitzat com a ruta de Despoblats Moriscos. Els masos encara es conserven raonablement bé, i si entrem dins podrem veure que fins fa relativament poc encara s´usaven com a corrals, puix el pati té un bon talló de fem, i un aljub s´ha reparat amb materials contemporanis.

FIGUERA

A la vora d´un dels Masos de Capaimona hi ha una enorme figuera. Només cal veure la grossària del seu tronc.

BENIRRAMA

És el primer poble de la Vall de Gallinera si anem des de la costa cap a l´interior. Es situa sobre un alt, envoltat de tarongers, ja que encara estem a poca altitud i el clima d´hiverns suaus permet el cultiu de cítrics. També veurem enormes exemplars de garrofers, altre arbre que no tolera les gelades fortes.

CASTELL DE BENIRRAMA

Si entrem des de Pego, l´estret de la rambla de Gallinera, per on pugem, estava vigilat per aquest castell, una talaia situada sobre un turó abancalat fins pràcticament el capdamunt. A partir d´ací s´obri la vall.

FONT DE LA MATA

En un barranc que baixa des del mateix cim del Misserat, i molt a prop de la cova de Benimarzoc, naix la font de la Mata, que s´embassa en diverses piles amb llavador, i una bassa. L´indret és d´allò més humit, les ribes dels bancals s´omplin d´heures, falgueres i bardissars.

COVA DE BENIMARZOC

Aquesta cova s´obri al peu del Misserat, a escassa distància del llogaret de Benirrama. Dins la cova naix una font, l´aigua de la qual es condueix per una canaleta interior, picada sobre la roca de la cova.

EL MISSERAT

Altiva muntanya coronada per antenes i repetidors, que mira cap a l´interior amb tota la Vall de Gallinera a una banda i la Vall d´Ebo a l´altra, i també cap a la costa, amb inmillorables vistes sobre la mar i la Marjal de Pego - Oliva.

CIRERERS

Si per una cosa és famosa la Vall de Gallinera és per la florida del cirerer. Encara que d´una manera un poc excesiva, es diu d´ella que és com la vall extremenya del Jerte, però sense riu.

ALPATRÓ

Tot i no ser la capital municipal de la Vall de Gallinera, sí que és el nucli més poblant, amb uns 300 habitants. Està situat a la vora de la rambla de Gallinera, sobre un turonet.

VISTES SOBRE BENIRRAMA

Una de les vistes des de les llomes del Xap és la de Benirrama amb la mola del castell al darrere. Aquest indret, a banda de la protecció de Paratge Natural Municipal, també gaudeix de la figura de micro-reserva de flora, ja que els penyassegats i les pedreres alberguen espécies singulars.

CINGLERES

Allargades cingleres blanques coronen tota la serra de la Foradada, sota les quals reverdeixen les vessants, farcides de carrasca, freix, corner i espinal.

LA PENYA FORADADA O PENYAL GROS

Amb només 862 metres d´altitud se´ns mostra com una muntanya de semblança alpina, inaccesible, puix el fons de la vall encara es troba a escassa altitud, però el paisatge pareix d´alta muntanya.

VISTES DES DE LES LLOMES DEL XAP

Quan la carretereta que uneix les valls d´Alcalà i Gallinera s´aboca a aquesta última, el panorama no pot ser més impressionant, així com vertiginós. Des d´ací albirem la vall de punta a punta, amb els seus poblets perfectament distribuïts al seu llarg, i la silueta de perfil del Benicadell al fons.

VISTA DE BENISSILI DES DEL CASTELL

És un dels millors miradors de tota la Vall de Gallinera, no sols sobre la vall, sinó també sobre la serra de la Safor, just en front, i del Benicadell, més llunyà.

BENISSILI

Un dels més petits llogarets que composen la Vall de Gallinera, i el més alt, ja camí de Planes. Des d´ací també podrem accedir a L´Orxa per una carretera molt estreta i increïblement empinada.

OMBRIA DE LA SERRA DE LA FORADADA

Profunds barrancs, penyassegats blanquinosos, i vegetació encara arbustiva, en recuperació dels incendis forestals, formen una ombria impenetrable, per la que només algunes sendes mig perdudes ens permetran el pas.

POBLAT IBÈRIC DEL XARPOLAR

Just en la divisòria d´aigües entre la Vall de Gallinera i la d´Alcalà, i situat en la segona altura de la serra, romanen les restes d´aquest poblat ibèric, lloc estratègic per a controlar el pas de la costa a la vall interior de l´actual comarca del Comtat. Podem distingir munts de pedra aliniats, restes de muralles, i sobretot, gran quantitat de petits bocins de ceràmica.

EL CASTELL DE BENISSILI

Damunt un turó aparentment inexpugnable estan les ruïnes del castell de Benissili, amb una preciosa fonteta al mig d´un replà, on estarien les curtes hortetes del castell.

EL LLOMBO

És la muntanya on s´ubica el poblat ibèric del Xarpolar, i cara a la Vall de Gallinera es caracteritza per dues penyes blanquinoses: el Frare i la Monja.

FONTILLES

A la partida de Fontilles, a mitjan pujada a la Vall de Laguar, hi ha un conegut sanatori contra la lepra. L´indret és d´allò més frondós, i al seu voltant s´han construït jardins, ermites, i fins i tot una muralla de pedra rodejant el paratge.

CAMPELL

Ascendint per una carretera amb innumerables revoltes arribem al primer poblet de la Vall de Laguar: Campell. Encara no hem perdut la influència de la mar, visible des de Campell i els voltants abans d´endinsar-nos definitivament en la serra.

FONT I LLAVADOR DE CAMPELL

Una font de tres grossos dolls i un dels llavadors més vistosos de la rodalia veurem davall mateix del càmping de Campell, a uns 200 metres del poble.

FONT DEL GEL

Camí de Murla, ja fora de la vall, passem per la font del Gel, immersa entre un bosc de carrasca, pins, xops i un dens bardissar d´espinal, corner, esbarzer i roser bord, i lianes com l´heura, el lligabosc i l´aritjol.

BENIMAURELL

El poble més alt de la Vall de Laguar, i també el més pròxim a la Penya Alta, la major altitud d´aquesta serra. La Penya Alta se´ns mostra com una gran paret blanquinosa envoltada de vegetació. La vall apareix farcida d´ametlers, oliveres i cirerers.

SERRA DEL MIGDIA

Com la majoria de les serres de la Marina Alta està totalment deforestada pels repetits incendis forestals. Serà la darrera vegada que veurem la mar, doncs ens endinsarem per barrancs increïbles tan prop com estan de la costa.

LLAVADOR DE FLEIX

La majoria d´aquests poblets i pedanies conserven els seus llavadors, tota una mostra de l´aprofitament de l´aigua i de feines que les llavadores elèctriques no han acabat de fer desaparéixer, puix els llavadors són els centres de les tertúlies de les dones de pobles i llogarets.

CASCADA

Davall de Fleix, la plàcida Vall de Laguar desapareix en forma de penyassegats i barrancs, un dels quals en temps de fortes pluges arriba a portar una cascada camí del barranc de l´Infern.

LA RUTA MORISCA

Una senda feta a base d´escalons de pedra, construïda pels moriscos, travessa el barranc de l´Infern dues vegades. Comença a Fleix, passa a l´altra banda al paratge de les Jubees, torna a travessar-lo, i s´endinsa per la capçalera d´altre preciós barranc que baixa de les entranyes de la desconeguda i recòndita serra de la Carrasca, terres abans poblades pels moros, i ara quasi inaccesibles i oblidades.

EL TÚNEL

Recentment començant a baixar per la Ruta Morisca travessarem un petit túnel, sense el qual seria impossible baixar des de Fleix al fons del barranc, tal és l´abruptesa del terreny.

LA PETJADA DELS MOROS

Si algun lloc del País Valencià conserva millor les restes de la presència dels moros és la Vall de Laguar. Prop de 7000 escalons de pedra encara són usats pels excursionistes per a recórrer l´entorn del barranc de l´Infern.

EL BARRANC DE L´INFERN A LA VALL DE LAGUAR

Al terme de la Vall de Laguar es va aprofitar un eixample que feia el barranc per a construir l´embassament d´Isbert. Sempre està buid, puix els materials porosos calcaris no deixen que l´aigua s´embasse, però ajuden a recarregar els aqüífers subterranis quan el barranc porta les aigües de les pluges torrencials.

EL BARRANC DE L´INFERN

Aquesta és l´eixida de l´estret més profund del barranc, provinent de la Vall d´Ebo. Ací, la senda de la Ruta Morisca aconsegueix travessar-lo, però de seguida es tornarà a estretir.

PETITA FONT

Pujant a les Jubees des de la llera seca del barranc podrem beure en una rústica fonteta amb tres piles de pedra, entre penyes i matolls de margalló.

LES JUBEES

Un petit replà entre barrancs i llomes pelades conserva alguns masos, potser d´origen morisc, i bancals d´ametlers. Sembla mentida la proximitat de la mar des d´aquest indret enclavat entre

terres abruptes i amagades.

VALL D´EBO

Poble remot al que només es pot arribar per una carretera estreta i sinuosa, bé des de Pego, o bé des de la Vall d´Alcalà. Les serres de la Vall d´Ebo estan completament arrasades pel foc, com la de la Carrasca, a la foto, on no veiem ni un arbre. És un dels termes més castigats pel foc durant els darrers anys. Alguns paratges de la Vall d´Ebo són la Cova del Rull, els avencs, el riu Girona i el barranc de l´Infern.

BARRANC DE L´INFERN

Entre la Vall d´Ebo i la Vall de Laguar, el riu Girona s´encaixona fins a formar l´estret congost del barranc de l´Infern. En temps de pluja és impossible passar-lo, puix el fons del barranc s´entolla, i els passos s´inunden.